RPD

RPD
De Wikipedia, la enciclopedia libre
RPD

Desarrollo
El trabajo de diseño del arma empezó en 1944, participando en este proceso Vasily Degtyaryov, Sergei Simonov y Alexei Sudayev. De los prototipos completos presentados para su evaluación, el diseño de Degtyaryov demostró ser superior a los otros y fue aceptado para servir en las Fuerzas Armadas Soviéticas con la denominación de 7,62 mm (RPD, Ruchnoy Pulemyot Degtyaryova – “Ametralladora ligera Degtyaryov”) M44.
Aunque la RPD estaba lista para ser producida en masa a finales de la Segunda Guerra Mundial, la distribución a gran escala del arma no empezó hasta 1953. Tras la introducción de las armas de apoyo diseñadas por Kaláshnikov, tales como las ametralladoras RPK y PK durante los años 60, la RPD fue retirada de la gran mayoría de las unidades de primera línea de las fuerzas armadas de los países miembros del antiguo Pacto de Varsovia. A pesar de esto, la RPD continúa en servicio activo en varias naciones africanas y asiáticas. Fuera de la antigua Unión Soviética, la ametralladora fue producida bajo licencia en China (llamada Tipo 56), Egipto, Corea del Norte (Tipo 62) y - desde 1956 - Polonia, donde es producida en la actual Zakłady Mechaniczne "Łucznik" (Fábrica Mecánica Łucznik, en polaco) de Radom con la denominación de ręczny karabin maszynowy D (rkm D).
Detalles de diseño
La RPD es un arma automática accionada por los gases del disparo y emplea un sistema de acerrojado similar a otros diseños de Degtyaryov, el cual consiste en aletas abisagradas situadas a ambos lados del cajón de mecanismos y que a su vez son controladas por las superficies inclinadas del cerrojo. El arma dispara a cerrojo abierto, es del tipo percutor fijo (el cerrojo actúa como percutor) y tiene un gatillo que solo permite fuego automático. Su cerrojo está equipado con un sistema de extracción accionado por resorte, mientras que un resalte del cajón de mecanismos actúa como el expulsor. Los cartuchos disparados son expulsados hacia abajo a través de una abertura del cerrojo y el cajón de mecanismos. La RPD tiene un seguro manual tipo palanca, el cual bloquea el cerrojo cuando es activado y evita que el arma se dispare por accidente.
La ametralladora es alimentada por el lado izquierdo con una cinta metálica de eslabón abierto segmentada (cada segmento tiene 50 cartuchos). Dos cintas combinadas, sumando 100 cartuchos, van almacenadas en un contenedor parecido a un tambor que está acoplado bajo el cajón de mecanismos. El sistema de alimentación es un rodillo conectado al cerrojo, el cual hace avanzar la cinta cuando este retrocede.
Está equipada con un cañón fijo que tiene regulador de gases con 3 posiciones, un bípode, culata y guardamanos de madera, pistolete y sistema de puntería mecánico ajustable. Este consiste en un poste con el punto de mira (ajustable tanto en vertical como en horizontal) y un alza montada en una tangente deslizante con alcances que van de 100 hasta 1000 metros (graduados cada 100 metros). Algunas ametralladoras fueron equipadas con un riel lateral (fijado en el lado izquierdo del cajón de mecanismos), usado para montar la mira nocturna NSP-2.
El arma se compone de las principales piezas y componentes: cajón de mecanismos y cañón, cerrojo, bandeja de alimentación y cubre-bandeja, mecanismo de recuperación, gatillo y culata. Los accesorios estándar que vienen con esta incluyen: contenedores de munición, cintas extra, una baqueta (situada en el lado izquierdo del cajón de mecanismos), equipo de limpieza (guardado en un compartimiento de la culata), correa porta-fusil y morrales para los tambores de munición.

AK-47

L'AK-47 és un fusell d'assalt soviètic dissenyat per Mikhaïl Kalàixnikov, combatent rus durant la Segona Guerra Mundial. Les sigles AK-47 corresponen a "Avtomat Kalàixnikov, model 1947". Al 1949 les Forces Armades de l'URSS el van adoptar com a arma principal de la infanteria, encara que no va ser fins 1954 quan va entrar en servei a gran escala. Posteriorment fou escollit per gran part dels estats de l'òrbita soviètica com a arma reglamentària per als seus exèrcits.
Característiques
El que fa peculiar aquest fusell d'assalt és el seu enginyós sistema de recàrrega de cartutxos, que utilitza la força dels gasos d'expulsió produïts pel tret per a facilitar la col·locació d'un nou cartutx a la recambra i expulsar el casquet ja utilitzat. En aquest sistema, el subministrament de força per al funcionament de l'arma es realitza mitjançant la presa d'una petita quantitat dels gasos impulsors de l'ànima, una vegada que la bala ha passat fins a la boca. Aquest gas es dirigeix fins a una presa, a través de la qual entra al tub de gas de l'arma; allí empeny un pistó, que està connectat al forrellat i al seu dispositiu de tancament. Primer obre el forrellat i l'empeny enrere; després, una molla recuperadora exerceix aquesta acció endavant per a repetir el cicle. Aixó fa que l'arma tingui un retrocés menor i, conseqüentment, que la fiabilitat del tret sigui major. El seu carregador corbat, que li confereix una major capacitat en un espai menor, és també signe distintiu d'aquest fusell d'assalt. Es tracta d'un dels primers fusells amb peces de plàstic (per exemple, l'empunyadura de baquelita), la qual cosa fa que sigui fàcilment reparable.

AK-47 Model II. L'AK-47 o Kalàixnikov és considerat per molts com un fusell de revolucionaris.
L'AK-47 és famós per la seva gran fiabilitat; suporta condicions atmosfèriques molt desfavorables, sense cap incident; s'ha demostrat que l'arma continua disparant tot i ser llançada al fang, submergida en aigua i atropellada por una camioneta. Alguns exemplars amb desenes d'anys de servei actiu no presenten cap problema. L'arma és molt segura i permet a un tirador mitjà arribar a un blanc humà a quatre-cents metres de distància.
Posteriorment van sorgir nous models, fins i tot una versió curta coneguda com a AKM, dissenyada per a les unitats de paracaigudistes i les tripulacions de vehicles blindats, dotada de culata plegable. Un dels canvis més notables tingué lloc a la dècada dels setanta, amb un recalibratge a un cartutx nou, que passà així del 7,62x39 al 5,45x39, l'equivalent al 5,56x45 OTAN (també anomenat .223 Remington, i utilitzat per molts altres fusells moderns, com els AR-15/M-16 nord-americans o els CETME L espanyols). Els models d'aquest calibre van passar a anomenar-se AK-74 (també en referència a l'any d'adopció, el 1974).
Actualment la fàbrica d'armes russa Ijmaix encara fabrica versions d'aquesta arma, tals com els AK-101, AK-102, AK-103, AK-74M, AKM... tant en calibre 5,56 mm com en 7,62 mm.
L'han fabricat molts estats, entre els quals la Xina, Corea, antics membres del Pacte de Varsòvia i fins i tot s'han trobat models fabricats per tribus de Pakistan. Tot i que segons la procedència de fabricació s'han incorporat certes variacions. Per exemple, la versió coreana és més llarga, la txecoslovaca més lleugera, etc. Tot plegat ha convertit l'AK-47 és una de les armes més sol·licitades per al combat irregular, sent la Guerra del Vietnam un dels moments àlgids de l'arma.

Informació extreta de la viquipedia.