AC-130

El Lockheed AC-130 és un avió amb armament pesat d'atac a terra derivat de l'avió de transport C-130 Hèrcules. El fuselatge bàsic és construït per Lockheed i Boeing és el responsable de la conversió en canoner i aeronau de suport. L'AC-130A Gunship II substituir l'AC-47 Gunship I a la Guerra del Vietnam. El Lockheed AC-130 és usat només per la força aèria dels Estats Units, utilitzant en l'actualitat les versions AC-130H Spectre i AC-130U Spooky únicament. L'AC-130 és propulsat per quatre turbohèlixs i disposa d'un armament que va des de les metralladores Gatling de 20 mm, fins als obusos de 105 mm. La seva tripulació estàndard està constituïda normalment per dotze o tretze aviadors, incloent cinc oficials (dos pilots, un navegador, un oficial de guerra electrònica i un oficial de control de foc) i personal allistat (cinc enginyers, operadors electrònics i artillers aeris). Les forces aèries dels Estats Units van usar el canoner AC-130 per a suport aeri, interdicció aèria i protecció. El rol de suport aeri inclou suport a tropes de terra, escorta de combois i operacions urbanes de vol. Les missions d'interdicció aèria van ser portades a terme, contra objectius designats i objectius oportuns. Les missions de protecció, incloïen defensa de bases aèries i altres instal.lacions. Estacionats en Hulburt Field al nord-oest de Florida, l'esquadró de canoners, són part del comando d'operacions especials de les forces aèries (AFSOC) i components de la comanda d'operacions especials (SOCOMO). Desenvolupament AC-130H Spectre.El C-130 Hèrcules va ser seleccionat, com aeronau base del nou projecte de canoner, per substituir el AC-47 Gunship I conegut com "Spooky" o "Puff el drac màgic" (per la cançó homònima del trio folk Peter, Paul i Mary) durant la guerra del Vietnam, per millorar la resistència com canoner i incrementar la capacitat de transport d'armes. El 1967, l'avió JC-130A USAF 1954-1626 va ser elegit per convertir-lo en el prototip AC-130A. Les modificacions es van realitzar aquell any a la base de les forces aèries Wright-Patterson, per la divisió de sistemes aeronàutics. Un telescopi de visió nocturna directa va ser instal lat a la porta davantera, a prop del visor infrarojos. El prototip d'ordinador de control analògic de foc, va ser fet a mà pel comandant de la RAF Tom Pinkerton, al laboratori d'aviònica de la USAF. Les proves de vol del prototip van ser realitzades a la base de Eglin, seguida de la realització de nous assaigs i modificacions. El setembre de 1967, l'aeronau va ser certificada i llista per a les proves de combat i portada a la base aèria de Nha Trang, al Vietnam del Sud per a un programa de proves de 90 dies. A conseqüència dels èxits aconseguits, uns pocs AC-130A van ser construïts utilitzant un equipament similar i ordinadors. L'original 1954-1626 Gunship aquesta exposat al museu de la USAF. L'AC-130 va ser el substitut de l'AC-119 Shadow Gunship III durant la guerra del Vietnam, que més tard va provar la seva poca potència i càrrega útil en temps de guerra. El 1970, una dotzena addicional d'AC-130As van ser adquirides sota el projecte "Pavé Aviat". Tot i el nom del projecte, l'aeronau va ser comunament anomenada pel esquadró com Spectre. Disseny AC-130A.Esta aeronau d'armament pesat, incorpora armes laterals integrades amb sensors sofisticats, navegació i sistemes de control de foc per proporcionar potència d'artilleria amb precisió o saturar una àrea amb projectils del seu variat armament. L'AC-130 pot romandre de nit i amb condicions meteorològiques adverses, llargs períodes de temps volant sobre la seva àrea-objectiu. Els sistemes de sensors estan formats per un sensor de televisió, un sensor d'infrarojos i un radar. Aquests sensors permeten al canoner visualitzar o identificar electrònicament, forces de terra aliades i objectius, en tot tipus de condicions meteorològiques. L'AC-130U està equipat amb el AN/APQ-180, un radar d'obertura sintètica per a detecció i identificació d'objectius a llarga distància. Els equips de navegació del canoner, inclouen sistemes de navegació inercial i sistemes de posicionament global. L'AC-130U utilitza tecnologia desenvolupada en els 90 i pot atacar dos objectius simultàniament. Això permet tenir el doble de capacitat d'emmagatzematge de munició que l'AC-130H. [1] Durant la "era Vietnam" les diverses versions de l'AC-130, seguint amb les modificacions de "Pavé Aviat", van ser equipats amb un detector d'anomalies magnètiques (MAD) sistema anomenat "Black Crow" (AN/ASD-5), un sistema passiu d'alta sensibilitat, amb una antena localitzadora "Phase-array" a la part davantera esquerra del Rodome de morro, que podia localitzar desviacions anòmales en el camp magnètic. Aquest sistema és utilitzat normalment per localitzar submarins submergits. El sistema "Black Crow" de l'AC-130A/E/H permetia localitzar amb precisió, les ignicions dels motors dels camions russos pel nord del Vietnam, que estaven amagats sota el dens fullatge de la jungla, al llarg del camí de Ho Chi Minh. Aquest podia també detectar, el senyal des d'un transmissor de mà en terra que va ser usat pels controladors aeris per a identificar i localitzar objectius específics. Historial operacional AC-130U Spooky.El canoner AC-130 va arribar per primera vegada a Vietnam del Sud el 21 setembre 1967 sota el programa "Gunship II", i va començar aquest any, les operacions de combat sobre Laos i Vietnam del Sud. El 30 d'octubre de 1968, no havien arribat prou AC-130 per formar un esquadró. El setzè esquadró d'operacions especials, i la vuitena ala de combat tàctic, van ser activats temps després d'aquesta data en Ubon, Tailàndia. El desembre del 1968 molts AC-130 van volar sota escorta dels F-4 Phantom l'esquadró 479 de combat tàctic, normalment tres Phantoms per canoner. El 5 de desembre de 1969, sota el nom en codi "Surprise Package", un únic canoner AC-130A amb número de sèrie 56-0490 va arribar a Tailàndia amb nous sistemes de detecció d'objectius. Durant un període d'avaluacions tàctiques de 38 dies, el canoner "suprises Package" detecto 313 camions, dels que destrueix 178 i danya altres 63. A més de l'armament amb què va ser modificat, metralladores Gatlings de 20 mm i canons Bofors de 40 mm, van ser desinstal · lar les metralladores de 7,62 mm i el control de tir modificat, passant d'un sistema analògic a un digital, també es millora la capacitat de detecció d'objectius. Això va ser possible, gràcies al sensor "Black Crow", compost per un sensor de detecció d'emissions magnètiques i amb càmeres de televisió de baixa intensitat, que podien funcionar gairebé en la foscor més absoluta. "Surprise Package" va ser reinstal.lat amb equipament semblant, millorat l'estiu de 1970, i redissenyat. "Surprise Package" va servir com a prova per als sistemes d'aviònica i armament de l'AC-130E. L'estiu de 1971, "Surprise Package" va ser convertit la configuració "Pavé Aviat", i va assumir el seu nou pseudònim, Thor. Al Vietnam, els AC-130 van destruir més de 10.000 camions i van participar en moltes missions de suport aeri crucials. Durant la invasió de Granada (Operació Urgent Fury) el 1983, avions AC-130 van suprimir els sistemes de defensa aèria i part de les forces atacants de terra, permetent l'èxit en l'assalt al Aeròdrom "Point Salines", amb paracaigudistes i forces aliades terrestres. Els AC-130, també van tenir un paper primari durant la invasió de Panamà (Operació Just Cause) el 1989, quan van destruir els quarters generals de les forces de defensa panamenyes i nombrosos comandaments i instal.lacions de control. La tripulació va guanyar el "Mackay Trophy" pel vol més meritori de l'any i el "Tunner Award" pels seus esforços. AC-130U Spooky.Durante l'operació Tempesta del Desert, els AC-130 van donar suport aeri, foc de protecció, i interdicció en el camp de batalla, a les forces de terra. L'enfrontament principal amb les forces enemigues, va ser a prop del control d'intercepció de perills en terra (EW / GCI), al llarg de la frontera sud de l'Iraq. El primer canoner entro a la batalla de Khafji ajudant a frenar una columna armada Iraquiana, el 29 de gener de 1991. L'endemà, tres canoners més, proporcionar ajuda llunyana a marines participants en aquesta operació. Els canoners van atacar posicions iraquians i columnes en moviment cap al sud, per reforçar les seves posicions al nord de la ciutat. Tot i l'amenaça dels míssils terra-aire i l'increment de visibilitat, durant les primeres hores del matí del 31 de gener del 1991, un canoner, opta per romandre per a protecció dels marines americans. Un SAM (míssil terra-aire) enderrocament aquest AC-130H, amb número de sèrie 69-6567, nom en codi "Spirit 03". Els 14 membres del "Spirit 03" van morir. Els AC-130 van ser també usats durant l'operació "Restore Hope" i "United Shield" a Somàlia, a Bòsnia-Hercegovina en missions per l'OTAN, i el 1997 en l'evacuació de civils a Albània. El canoner AC-130, té el rècord de màxim temps en vol de la família C-130. Des del 22 al 24 octubre 1997, dos AC-130U van volar 36 hores sense parar, des Hulburt Field Florida a Taegu Air Base (Daegu), Corea del Sud, mentre eren repostat 7 vegades en l'aire per KC-135 Stratotanker. Aquest vol rècord, supera l'anterior marca per aproximadament 10 hores, els dos canoners van gastar 410.000 lbs. de combustible i per mostrar la fiabilitat del canoner escriure en les seves ales el lema "En qualsevol moment, en qualsevol lloc". Els canoners també van ser part de l'acumulació de forces americanes el 1998, per convèncer l'Iraq que complís, amb les inspeccions d'armes de l'OTAN. Els Estats Units, també van usar els canoners durant la invasió de l'Afganistan el 2001, i en la guerra de l'Iraq. El 2007 forces d'operacions especials del dels Estats Units van usar l'AC-130, en atacs sobre posicions sospitoses de tenir militants d'Al-Qaida a Somàlia. L'AC-130 va ser distingit per no haver perdut mai una base sota la seva protecció.

La informació ha estat extreta de www.wikipedia.es