Obama promet un desarmament millor i més complet.

Entre un pompós ressonar de trompetes van entrar els Presidents Obama i Medvédev a la Sala Espanyola del Castell de Praga. Eren les 12,30 i en pocs segons es signava el document de reducció d'armaments estratègics, un "assumpte veritablement històric", va dir el President rus. Obama va ser menys grandiloqüent. "És només un pas en un llarg viatge", va dir. El president va repetir la frase més important del seu discurs de l'any passat en aquesta mateixa ciutat, aquell en què va esmentar "un món sense armes nuclears". La frase va ser la següent: "és un objectiu a llarg termini que no veuré a la meva vida", va dir. Al mateix temps, va afegir, en el futur hi haurà "més reduccions d'armes nuclears tàctiques i estratègiques, tant les desplegades com les no desplegades". Sopar per tranquil.litzar Obama va sopar a Praga amb 11 presidents d'Europa de l'Est. Alguns d'ells sintonitzaven més amb Bush i els seus neocons. La cancel.lació de l'escut antimíssils va provocar el juliol una carta de 23 polítics, entre ells Václav Havel i Lech Walesa, demanant que no es sacrifiqui la regió a les relacions amb Moscou.

Rússia freda davant les sancions dures que Obama vol contra l'Iran La Casa Blanca anuncia que Medvédev visitarà EUA aquest estiu Trenin: "No tenim la sensació que EUA ens vagi a enganyar" EUA i Rússia signen a Praga un acord de desarmament, que no disminuirà els arsenals reals Netanyahu no anirà a la cimera nuclear per evitar adherir-se al tractat de no proliferació Enllaç: Hemeroteca: Conferència sobre desarmament nuclear a Ginebra (1958) . Aquesta promesa va ser el més notable i esperançador, perquè, efectivament, el que es va signar ahir és molt modest, però al mateix temps és un retorn a la negociació sobre desarmament entre els dos països que concentren el 90% del potencial nuclear militar del món, el que obre alguna perspectiva. En números el d'ahir és una reducció d'una tercera part en els caps nuclears desplegades. Si avui Rússia té 2.600 i els Estats Units 2100, a set anys vista a partir del moment de la seva ratificació a la Duma russa i el Senat dels EUA, cada part haurà de limitar-se a un sostre de 1550, amb 700 míssils (terrestres, submarins i aeris) preparats per al seu ús, i un límit màxim de 800 portadors, inclosos els que estiguin en magatzem, el que suposa una reducció del 50%, assenyala la declaració oficial. En essència, la promesa d'Obama d'un ulterior desarmament, major i més complet, reconeix el nucli del problema: que l'acord de Praga fa només a les armes estratègiques (de llarg abast) "desplegades", és a dir operatives i disposades per a la seva ús immediat, no al conjunt de l'arsenal. I la diferència entre el que s'ha desplegat i prest, i el que està en el magatzem com a reserva, és ben fina, una qüestió de minuts. A més, tampoc afecta a les armes nuclears "tàctiques", de menor potència i abast. Algunes comptes de la reducció s'assemblen al estafa de l'estampeta: bombarders estratègics B-1 i B-2, capaços de portar fins a 20 armes nuclears es comptabilitzen com una sola arma no converteix això als de Praga en un acord de "segona categoria "? En conversa amb aquest diari, el viceministre d'Exteriors rus Sergei Ryabkov, un negociador clau d'aquest acord, va citar el límit de portadors per negar que estiguem davant una mica de "segona categoria". Segons ell, el límit de 800 portadors disminueix el potencial de reconvertir el emmagatzemat en operatiu i desplegat. Els russos no es fan cap il.lusió sobre un "món sense armes nuclears". Els excessos dels Estats Units en els anys noranta, amb la guerra de Iugoslàvia, l'avanç de l'OTAN fins a les seves fronteres en ruptura dels pactes amb Gorbatxov, així com l'activa presència del seu antic adversari a l'Àsia Central i Transcaucàsia, els ha fet uns complets cínics. A Moscou s'està modernitzant l'arsenal nuclear, amb nous submarins, míssils i bombarders estratègics, i es veu aquest acord com a poc més que una oportunitat per millorar les relacions bilaterals. Per la seva part Obama vol tenir aquest acord ratificat al Senat per a les eleccions de mig mandat del pròxim novembre. La seva nova doctrina militar nuclear, que ni tan sols renúncia al primer ús, com feia la seva homòloga soviètica fa 30 anys-es concebia l'arma nuclear com un recurs de resposta davant un atac nuclear-o com fa avui la doctrina de la Xina, suggereix bé absència d'ambició, bé impotència davant l'enorme poder dels seus militars. A canvi d'aquest modest acord de desarmament el President, que ha exclòs la despesa militar de la política general d'austeritat pressupostària, els ha donat als generals el major augment en el pressupost per armes nuclears-encara que no per crear noves-i no ha cancel.lat la provocativa "defensa antimíssils" a Europa. Obama va abandonar el setembre l'escut antimíssils de Bush a Polònia i Txèquia per traslladar mesos després al que sembla el mateix, ara a Romania i Bulgària. Tanmateix, els observadors consideren complicada la ratificació d'aquest acord en el Senat i no exclouen una "derrota" d'Obama, el que diu molt sobre la situació. En l'acord de Praga es reconeix la relació entre l'escut antimíssils i el potencial estratègic, que el primer pot anul.lar, però es fa en termes molt ganduls. Per això, els russos han introduït una clàusula que afirma que l'acord quedarà anul.lat, si els Estats Units augmenta "la seva capacitat antimíssils". S'ha de ser molt optimista per donar per bona una situació en què, a vint anys de la fi de la guerra freda, les potències encara disposen de milers de innecessàries armes nuclears capaços de destruir diverses vegades tota vida al planeta. L'acord rus-americà signat ahir confirma que la contribució del Nord a la no proliferació global és molt pobre.